Comencem un nou curs i nou bloc amb
l’assignatura de “Mitjans i recursos tecnològics en el procés
d’ensenyament-aprenentatge” on tractarem temes relacionats amb la societat de
la informació i comunicació i també sobre les noves tecnologies.
En aquesta primera entrada faré referencia,
per una banda a la societat de la informació i comunicació i per altra a quin
ha estat l’impacte educatiu dins d’aquesta societat. En primer lloc, no podem
començar a parlar sobre la societat de la informació i comunicació i les seves
característiques sense abans definir-la breument. Segons la Únión Internacional
de Telecomunicaciones: “Es una
sociedaddondetodospueden crear, acceder, utilizar y compartir la información y
el conocimiento para que las personas, comunidades, etc. desarrollensu
potencial y mejorensucalidad de vida de manera sostenible.”
Cabero, enumera una sèrie de característiques
de la societat de la informació, que ens ajuden a comprendre-la més fàcilment.
Aquestes són: globalització de la economia, increment del consum i producció,
l’evolució dels sistemes de producció, la flexibilització del treball i l’
inestabilitat laboral, nous sectors laborals, importància de les TIC,
globalització de les mass media, americanització de la societat, principis de
qualitat i rentabilitat i una concepció neoliberal.
A més, també cal destacar diferents arguments
o discursos com són el mercantilista,
entès com un mercat universal a l’abast de tothom; el crític-polític, que vol reorientar el desenvolupament tecnològic a
uns criteris socials i polítics; el tecnocentrista,
considerant les noves tecnologies com un canvi social i cultural; i per
últim, l’apocalíptic on es
consideren les noves tecnologies com el fi dels ideals i els valors del model
de la societat.
Un autor de referència en aquest àmbit és Area, que destaca que el món de les
noves tecnologies no sempre és positiu i pot tenir una cara més amable amb una
sèrie d’avantatges i altra més amarga amb inconvenients. Com a coses positives,
es pot dir que hi ha accés a gran quantitat i varietat d’informació,
comunicació constant a nivell planetari entre les persones, una millora en l’eficàcia
i la qualitat dels serveis sanitaris, financers,.. i sorgiment de noves
industries i progrés econòmic.
Com a inconvenients, es produeix una bretxa
digital (augment de les desigualtats culturals i econòmiques), una societat tecnològicament
dependent, pèrdua de la privacitat i augment del control, impacte medi
ambiental, saturació d’informació (competència per gestionar tanta quantitat
d’informació) i per últim, uniformisme i hegemonia cultural (globalització).
Altre autor que cal destacar és Adell, ja que ens parla sobre un aspecte important
relacionat amb aquesta temàtica. Ell fa referència, a com han anat evolucionant
les tecnologies des de l’aparició de l’escriptura fins als mitjans electrònics
i la digitalització. Encara que un moment clau es va produir amb l’impremta, ja
que va oferir l’oportunitat de produir textos en grans quantitats i
distribuir-los ajudant així a generar una influència general a l’hora de transformar la política,
l’economia i la societat. Actualment, la societat actua de propulsor per a la
difusió i generalització de les noves tecnologies.
A continuació, afegiré un mapa conceptual amb
els conceptes que he esmentat anteriorment i que hem elaborat totes les
companyes de la classe, on es veu d’una manera molt visual.
Respecte a l’impacte educatiu de la societat
de la informació i la comunicació, s’ha de dir que ha ajudat molt als educadors
a veure internet com una biblioteca universal de recursos. No obstant, tanta
informació no ajuda a l’hora de seleccionar-la i triar-la generant alguns
problemes com poden ser desinformació per sobreinformació, ruptura amb la
cultura impresa (diferents formes de publicar-la amb so, imatge i hipertext),
lenta introducció de les noves tecnologies dins de les institucions educatives,
noves formes d’estructures laborals i per últim, una bretxa generacional entre
els joves i els adults per la utilització de les tecnologies.
Tota aquesta situació implica nous reptes per
als ciutadans del S.XXI com és la multi alfabetització, ja que hem d’estar
preparats i evolucionar per saber accedir i emprar de forma intel·ligent,
crítica i ètica a la informació i comunicació mitjançant qualsevol tecnologia.
I la meva pregunta és la següent: Com ho
desenvolupem a les escoles? Pues a partir de la lectoescriptura, de la
comunicació audiovisual, de les tecnologies digitals i de la informació. Per aconseguir aquest repte és necessari desenvolupar 4 grans àmbits d’aprenentatge:
Per aquest motiu, es plantegen una sèrie de
reptes en relació a les noves tecnologies digitals, ja que aquestes s’han
d’integrar dins del sistema i la cultura escolar degut a la omnipresència de
les tecnologies en la nostra societat i cultura. Aquesta situació, fa que sigui
necessari una reestructuració en els mètodes d’ensenyament i que es produeixi
un canvi de rols per a docents i alumnes.
D’aquesta manera, els alumnes passen a tenir
un paper més actiu dins l’educació i es converteixen en protagonistes del seu
propi aprenentatge i els docents guiaran als alumnes durant aquest procés. Així
com també, s’han d’establir cursos específics de formació per als nous llocs de
feina que s’han generat a partir de les noves tecnologies i estendre la formació a partir de xarxes d’ordinadors per
facilitar l’accés als estudis a totes les persones.
Com he fet anteriorment, afegiré un mapa
conceptual que hem elaborat totes les companyes de classe sobre l’impacte
educatiu en la societat de la informació i la comunicació molt visual on
s’explica tot el que he comentat anteriorment.
A nivell personal, penso que és obvi com la
tecnologia en pocs anys ha transformat la nostra societat i per tant, les
nostres vides. Actualment, moltes persones no podrien viure sense els seus
mòbils, els ordinadors, tablets...Vaig veure un vídeo anomenat Un siglo de tecnologias que hem
va agradar i emocionar molt. En aquest, un senyor major conta la seva vida quan
era jove i com han anat canviant les coses tan ràpidament. Aquest home explica
per exemple, com ara és molt fàcil tenir fotografies, saber que està succeint
al món, etc.Després de veure aquest vídeo, hem vaig quedar pensant sobre lo ràpid que van canviant les coses i fins a
quin punt arribarem amb tants de canvis en la nostra societat.
Crec que les noves tecnologies tenen aspectes
positius i negatius. Com a positius, cal dir que ens han facilitat molt la vida
en molts d’aspectes, per exemple a l’hora de cercar qualsevol informació, de
reservar viatges, de tenir a l’abast molts de recursos per compartir i dur a
terme la nostra futura docència, etc.
Però també, considero que hi ha alguns
aspectes negatius i són la necessitat d’estar connectats a la xarxa durant tot
el dia, ja sigui mirant facebook, twitter, amb els mòbils.. Tot això ha fet que
moltes persones siguin dependents d’aquestes tecnologies i que es perdin valors
tant importants com són les relacions personals. En l’actualitat, es donen
situacions d’estar un grup de persones en la mateixa taula i no parlar cara a
cara sinó per via mòbil deixant de compartir aquests moments. Es podria dir tal
i com afirma Postman, que les noves
tecnologies són com un arma de doble fil.
Un altre aspecte que volia comentar és la
paradoxa, de per una banda com les noves tecnologies han canviat la societat i
per altra la dificultat de transformar el món de l’educació. Crec que poc a
poc, es van produint canvis dins del món educatiu però hem de treballar molt
per aconseguir que es produeixin molts més canvis.
Penso, que com a futures
docents tenim un paper molt important per aconseguir aquest objectiu i hem de
ser conscients que no serà un camí fàcil, però si posem de la nostra part sense
dubte es podrà fer.
A més a més,cal reflexionar també sobre la
bretxa digital que s’està produint a partir de les noves tecnologies. És
important pensar com s’estan creant diferències entre països, regions i sectors
de poblacions que tenen accés i saben emprar les TIC i aquells que no. Tot això, fa que els sectors que no saben utilitzar-les estiguin en
risc d’exclusió social. Per exemple, algunes de les coses que es poden veure
afectades poden ser les possibilitats d’accés a la societat, a la cultura, a
les discriminacions de gènere, etc. Crec que totes les persones haurien de
tenir les mateixes oportunitats d’accedir i aprendre aquestes noves tecnologies
per estar en els mateixes condicions.
Per acabar, volia parlar sobre la importància
de saber gestionar la informació i les eines necessàries en relació al nostre
paper com a docents. Considero que és imprescindible saber gestionar
correctament la informació, és a dir, saber cercar-la, seleccionar-la i
finalment triar la que necessitem i tenir les eines corresponents per poder guiar als
infants al llarg del seu aprenentatge i acompanyar-los en aquest camí.
